Barcelona, Ciutat Meridiana

Ciutat Meridiana

Ciutat Meridiana constitueix un dels exemples més clars de l’urbanisme especulatiu del franquisme. Construït a meitat dels anys seixanta, es troba a l’extrem nord del districte i limita amb els barris de Vallbona i Torre Baró i amb el municipi de Montcada i Reixac. La construcció d’aquest barri va constituir una autèntica mossegada a la serra de Collserola, i els elevats pendents que es van haver de salvar van originar un barri ple de pujades, escales i revolts amb un gran nombre de blocs d’habitatges que, a mitjans anys setanta, acollia més de quinze mil persones.

Aquesta configuració original ha anat lligada durant molts anys a un nombre notable de mancances: manca de comunicacions, d’aparcament, d’infraestructures i serveis, d’espais públics, d’equipaments, etc. Per aquest motiu, des de l’arribada dels ajuntaments democràtics s’han portat a terme nombroses intervencions per pal·liar aquesta situació: el centre cívic Zona Nord, els dos trams d’escales mecàniques que recorren el barri, la remodelació de la plaça Roja i dels entorns de l’estació de RENFE, la construcció recent d’un aparcament per a vehicles, les obres d’eixamplament de les voreres de la part baixa del barri, la remodelació recent del mercat i la propera arribada del metro lleuger, entre altres, en són un exemple.

La plaça Roja de Ciutat Meridiana

L’aqüeducte de les aigües de Montcada a Ciutat Meridiana

Tornem a sortir a l’antiga carretera nacional 152, en direcció a França, i després del semàfor girem a l’esquerra per entrar a Ciutat Meridiana, que és el primer desviamnet a mà dreta. Per la part alta d’aquest barri, al qual no van arribar les obres olímpiques, passa l’aqüeducte alt de Montcada, que es va acabar de construir el 1904. Deu anys després, l’aigua que portava va provocar una epidèmia de febre tifoide a Barcelona i el subministrament es va tancar de forma provisional. El 1987 la ciutat va començar a rebre l’aigua del Ter aprofitant, en principi, aquest aqüeducte, que va quedar definitivament fora de servei el 1988.

(Extraído de www.noubarris.net)